dijous, 21 de setembre de 2017

dimecres, 20 de setembre de 2017

GOODBYE, GENERALITAT



En l'etapa actual, ha durat quaranta anys, de 1977 a 2017. Però ve del segle XIV, amb diverses restauracions. Esperem que n'hi hagi una altra.


 




dimarts, 19 de setembre de 2017

EL TIR AL CATALÀ

"Respecte": molt bon article d'Antoni Puigverd a La Vanguardia, posant negre sobre blanc un tema que em sembla que tots veiem de fa temps i no sabem (no sabíem) com formular, per timidesa, ingenuïtat, estratègia, incompetència o cansament, o potser per tot plegat alhora. La qüestió és que avui als mitjans espanyols la veda és oberta contra Catalunya i els catalans, i persones aparentment respectables, amb carrera i prestigi i càrrecs hi diuen, escriuen i dibuixen coses que no es tolerarien contra un munt d'altres col·lectius i minories. Potser ja n'hi ha prou de fer com que no ho veiem, d'esperar que passi la nuvolada:

"Sosté el fiscal general que milers de catalans estan abduïts. Rodríguez de la Borbolla, expresident de la Junta d’Andalusia, parla de “la Catalunya epilèptica” (que faci servir d’escut un article fora de context del mestre Gaziel encara fa més coent el qualificatiu). Josep Borrell és més benèvol: els catalans són víctimes “d’una pluja fina de mentides i desinformació”. Una paràfrasi amb significat precís: els catalans no sabem discernir la veritat. Fa anys i panys que sentim afirmacions d’aquest calibre: no pas als bars de noctàmbuls, sinó en diaris de la màxima credibilitat. En aquests media, les crítiques més o menys enraonades al catalanisme, habituals des de fa tres lustres, es combinen, sense solució de continuïtat, amb demonitzacions genèriques. Mil vegades s’ha dit: Catalunya és un país malalt, victimista, insolidari, adoctrinat, egoista, entotsolat, etcètera.

La setmana passada un escriptor el nom de qual no vull recordar, un home que ha estat tractat sempre a Girona amb respecte intel·lectual i sol·lícit afecte, va vincular una vegada més el nazisme amb el que està passant “a la región”. Ho va fer en la seva columna al diari de més tirada d’Espanya. De passada, va condemnar genèricament els gironins, ja que “aquella provincia es un clon de Guipúzcoa y comparte con ella lo montaraz, la víscera y el arcaísmo. Es gente de religión y trabuco”.

Aquestes generalitzacions que apareixen constantment a la premsa dita seriosa serien condemnades si s’apliquessin a qualsevol altre col·lectiu: els gais, les dones, els musulmans. La civilització occidental considera xenòfoba la caracterització negativa d’un col·lectiu, però a Espanya la civilització s’encongeix quan es parla dels catalans. Ha arribat el moment de qualificar de culpable el silenci de molts intel·lectuals davant d’aquestes actituds despectives que venen de lluny: de Quevedo. No és un vici tan remot com l’antisemitisme, però compleix la mateixa funció: denigrar una minoria interna per cohesionar la majoria; convertir la minoria en boc expiatori. [...]"

    Antoni Puigverd, "Respecte" (La Vanguardia, 18-IX-17)


dilluns, 18 de setembre de 2017

GENEROSITAS

La generositat funciona així: a cegues i sense garanties. Si no, no és generositat. I no sol funcionar.




dissabte, 16 de setembre de 2017

VORERES

Lucinda Williams ha tornat a enregistrar vint-i-cinc anys després una de les seves millors cançons, aquella sobre les voreres (no sé per què sempre les he imaginat nocturnes) de la ciutat: Digue'm coses bones, digue'm que la meva vida és segura.

Mentre esperem que algú ens ho digui, bon cap de setmana a tothom.




divendres, 15 de setembre de 2017

A LA LLUM DE SETEMBRE









TO THE LIGHT OF SEPTEMBER

When you are already here
you appear to be only
a name that tells of you
whether you are present or not

and for now it seems as though
you are still summer
still the high familiar
endless summer
yet with a glint
of bronze in the chill mornings
and the late yellow petals
of the mullein fluttering
on the stalks that lean
over their broken
shadows across the cracked ground

but they all know
that you have come
the seed heads of the sage
the whispering birds
with nowhere to hide you
to keep you for later

you
who fly with them

you who are neither
before nor after
you who arrive
with blue plums
that have fallen through the night

perfect in the dew

                W.S. Merwin

dijous, 14 de setembre de 2017

SEGUIRÀ SENT SETEMBRE

Abans de reaccionar davant de cada ofensa, de tuitejar o comentar o metabolitzar cada nova prohibició, cada amenaça, escoltar la versió instrumental de "September Song" al disc de Chet Baker i Bill Evans, enregistrat abans que jo naixés i que continuarà sonant molt després que els ministres i fiscals i caps de gabinet i capitans generals i directors de diari d'aquest setembre s'hagin acotat per darrera vegada. I evocar Kurt Weill a l'exili, que no va parar de treballar.




dimarts, 12 de setembre de 2017

HO VEUS? JA NO HO VEUS

"Ayer el Banco de España anunció que da por perdidos 42.590 millones de dinero público de los 56.865 que aportó el Estado al rescate bancario, ese que no nos iba a costar un euro a los ciudadanos. 42.590 millones, léanlo despacito, piensen en la cifra un momento. Ese momento que no dedicaron ayer ni en Moncloa ni en el Parlament. Ni en Madrid ni en Barcelona. Ni en España ni en Catalunya. ¿Para qué? Con lo entretenidos que estamos todos con la ruptura y las frases grandilocuentes. (...)"

  Gemma Herrero, "Filibusterismo, jetas y gilipollas" (Fot-li Pou, 8-IX-17)


dilluns, 11 de setembre de 2017

ARMATS I DESARMATS















Soldat britànic i nen (Belfast, 1981)

















Xabi Ventura (Iruñea, 1985)
 
















Joan Socies Fiol (Felanitx, 2012)











(Cuartel del Bruc, Barcelona, 2014)
















 José Carlos León (Valls, 2017)

dissabte, 9 de setembre de 2017

COSES ÚNIQUES

Per recomanació d'Allau (l'amo de The Daily Avalanche) vaig conèixer des de Chicago en Sufjan Stevens (que és de Detroit, val a dir), el seu recomanabilíssim Carrie & Lowell (2015) i el relativament famós Illinois (2005). I ara us el presento i el convido a acompanyar-nos des de la distància en aquest cap de setmana diguem que embolicat.

Should I tear my eyes out now,
before I see too much?