PINACOTEQUES

La pinacoteca nacional com a tresor i botí, com a marca inequívoca de capitalitat (forta) i de poder (suposadament sensible). La pinacoteca, doncs, com a acte de violència. És clar que això deu ser un avenç respecte dels arcs de triomf i de les desfilades amb indígenes lligats de mans... Al Museu del Prado, un entén l'obsessió de l'Estat, amb l'arribada de la democràcia, per pinacotequitzar una mica més Madrid (a la moderna, sobretot), que no ho devia estar prou. I cal admetre'ls l'eficàcia: a la sensibilitat per la força i l'acumulació.