dimecres, 22 de desembre del 2004

ROMEU

Si pena sents per amor
y veus que·t convé callar,
no publiques la dolor
sinó a qui la't pot llevar
.

De vegades comprem llibres d'aquells que ens pensem que ningú més no deu haver-se'n assabentat que han sortit, llibres que això no obstant tenen un llarg treball al darrere i que ens obren un llarg camí per davant. Això em va passar a mi amb el Corpus d'antiga poesia popular preparat per Josep Romeu i Figueras per a Barcino l'any 2000. Hi buscava nadales (un dels meus entreteniments) i m'hi vaig trobar, a més, una pila de cobles, cançons, refranys i, pertot, l'educada, humil erudició d'aquell home polit, no gaire alt, sempre encorbatat i amb la pipa als llavis, que ens havia obert a mitja dotzena de doctorands les portes de la Reial Acadèmia de Bones Lletres i els ulls als versos de vegades opacs d'Ausiàs March. Per Maria Enrich, mestressa de Cal Ble, que ha escrit en un altre llibre també gairebé transparents, aquest a les PAM, la biografia de Romeu i Figueras, m'assabento de la mort del poeta i filòleg aquest darrer cap de setmana...

Al fin final,
servir a Déu
y no fer mal
.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.