dijous, 1 de maig del 2008

MESQUIDA RIMA AMB VIDA

De la gentada que omple el nostre país i la nostra cultura només n'hi ha uns quants que se sàpiguen fer mirar, que sense fòrceps facin que ens hi fixem. D'aquests, encara, aquells que després de fixar-t'hi penses que deixen enrere alguna cosa de real i diferent, ja són una petitíssima minoria. Biel Mesquida supera els dos criteris de discriminació enunciats: de fa anys, d'ençà potser del trencament que representà L'adolescent de sal (que venia d’obtenir el premi Prudenci Bertrana 1973) o de l’experiment literari a quatre mans amb Quim Monzó (Self-service, del 1977), Mesquida manté una envejable capacitat per generar atenció acompanyada d'un índex de fidelitat dels seus lectors i admiradors que només s'explica si els dónes alguna cosa més que titulars o moda o llagrimeta.

Biel Mesquida, que aquests dies proposa a Acrollam noranta-nou instantànies d'una Mallorca vista al retrovisor de la contemporaneïtat que se'ns escapa, representa a l'escenari de la cultureta uns personatges prou rars i, per això, agraïts. Tant com imprescindibles. Mesquida hi és la Curiositat, la Militància), la Internacionalitat, la Provocació, la Disponibilitat, l'Humor... Mesquida és un agitador, i tot i que és cert que d'aquests en tenim un grapat molt pocs com ell ho són enrolats sota les banderes de l'entusiame i l'energia: hi ha en Biel Mesquida alguna cosa ben poc catalana que té a veure amb la immoderació i l'entusiasme il·luminats pel corrent continu del talent i alçats damunt de la sòlida façana d'una llengua de mina, real, trenada. Això contenen els seus llibres, però això transmet també la seva persona. I és per això que voldríem veure'l infiltrat al discurs de tants col·legues vençuts abans que neixi la llum del dia pel desànim, la insignificança i l'avorriment. La trobada amb en Biel o amb algun dels seus textos deixa empremta. I això és just el que voldríem per a la literatura catalana en general: que rimés amb vida, més que amb pansida. Que encara que soni igual, tots sabem que són coses ben diferents.

Publicat a El Periódico (iLlibres), 23-IV-08

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.