divendres, 30 de maig del 2008

UNS ALTRES ACTES

Un altre dels fruits que haurem d’agrair a la moguda frankfurtiana de 2007 (que dura i dura, i si no que ho preguntin a Maria Barbal, Jaume Cabré o Carme Riera) ha estat aprendre que a Alemanya els actes amb escriptors a les llibreries són simples (i pures) lectures per part de l’autor d’un fragment del llibre que es presenta, previ pagament d’entrada per part del respectable. La literatura hi és realment protagonista i la gent hi xala. No com aquí. Ara fa poc, convidat a Nova York amb motiu del World Voices Festival, he viscut dues altres variants d’acte-literari-no-pallissa: d’una banda la presentació amb lectura per part d’un actor professional d’un tros del llibre motiu de l’acte (dos anys enrere ja va ser aquesta l’opció escollida per l’Institut Ramon Llull a l’hora de presentar, que jo recordi, Porcel, Moliner i Puntí), i per l’altra la conversa distesa entre dos o més escriptors. Escoltar Joan Margarit i Philip Levine a Housing Works, després d’haver llegit alguns poemes, xerrar sobre poesia i la pròpia poesia amb una barreja d’intensitat i relaxament, d’informalitat i calidesa, fa més per l’acostament a l’obra de tots dos que cap amic, professor, crític i/o (encara pitjor) editor dient-nos que són tan bons i tan bona gent i moltes gràcies per convidar-me a presentar-los. Vostès ja m’entenen: a la gent del gremi de per aquests verals ens haurien de permetre deduir a la declaració de renda cada presentació de llibre tòpica i buida a què hem hagut d’assistir (i que m’obviïn les excepcions).

Però el súmmum dels altres actes literaris possibles (i desitjables, què caram: a veure si algú en pren nota) arriba quan et trobes dos noms famosos que, primer, llegeixen un fragment literari propi i després s’asseuen a entrevistar-se l’un a l’altre des de l’interès i la sintonia. Em va passar amb Colum McCann i Michael Ondaatje un diumenge al migdia a la Biblioteca Pública de Nova York (NYPL). A mi i a tres-centes persones més. A la sortida, el director es lamentava: solen ser cinc-cents. Potser perquè aquell dia tenien dos actes com aquell alhora. I amb tothom pagant.

Publicat a El Periódico (iLlibres), 21-V-08

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.