LA MÀ DEL TEMPS

Se'ns acosta cada vegada més, emprenyadora, la data de naixença dels difunts. Dies enrere, content de trobar un llibre així, vaig comprar-me a La Central l'antologia Poetes gallecs d'avui, editada per Llibres del Segle (amb selecció de Fátima Rodríguez i Xavier Queipo i traducció de Manuel Costa-Pau), i sense haver tingut temps d'obrir-la llegeixo que acaba de morir a Barcelona (on s'estava ingressat a Bellvitge) l'escriptor Ramiro Fonte. En parlen a bastament Brétemas i Vieiros. Fonte no figura a la tria de Rodríguez i Queipo, però sí a Sis poetes gallecs (Columna, 1990), d'on rescato un esplèndid "Mascarón de proa" que comença:

Será tempo tamén
de soterra-las máscaras na area
ou aguarda-la voz daqueles bosques
que agora me reclaman col se fose
ave ferida pra morrer a soas.

i acaba dient (en traducció de X. Rodríguez Baixeras i Àlex Susanna):

Perseguiré uns teatres més deserts
que no la plaça immensa on vaig amagar
a l'alba els passos deslligats. Me'n vaig
amb els fars cecs
que avall es deixondeixen per la nit.









Aquí podeu escoltar Fonte (si teniu bastanta paciència) llegint el seu poema "A man do tempo".

I aquí podeu llegir l'obituari de Suso de Toro a El País.