TRES ERAN TRES

Mentre som davant de "Les tres Gràcies" de Rubens s'acosten tres noies joves (texans, sabata plana, samarreta blanca molt arrapada marcant sostenidors, bossa gran plena de guarnits daurats) amb un paper a la mà que deuen haver d'omplir per encàrrec de l'invisible professor d'història de l'art (si és que això encara s'ensenya, als instituts). S'aturen al centre de la sala, es miren el quadre de lluny i llavors consulten el full i una apunta: "Las tres nosequé". "Las tres Marías", concreta una altra, mastegant xiclet.