dijous, 29 de juliol del 2010

INTERVENCIONISMO REALMENTE MANÍACO

Alguns, malgrat que hem estat unes quantes vegades al País Basc, ens hem abstingut sempre d'escriure papers públics sobre el que s'hi hauria de fer o de desfer per arreglar el terrorisme o recuperar l'anxova. I malgrat que hem llegit una mica de filosofia ens abstenim de donar lliçons públiques sobre el no-res. I si un dia vam anar a una cursa de cavalls no ens passa pel cap d'inferir de la nostra opinió personal com s'ha de regular aquest espectacle. Altres, però, parlen i no callen durant anys i panys del que coneixen i del que desconeixen, sobretot si ho menyspreen, i dictaminen amb especial contundència (citant ara Darwin i demà Nietszhe) sobre el pati d'altri, potser per allò que res humà no els és aliè (o era obscè?).

Sincerament, no sé què hauria votat ahir al Parlament, però havent llegit el que avui n'escriu el mateix catedràtic d'Ètica que dies enrere signà un dels papers més ofensius sobre l'Estatut i la manifestació de Barcelona ("la mayor concentración reaccionaria en la Ciudad Condal desde aquella que pidió el 'diálogo' con ETA tras el asesinato de Ernest Lluch"), em començo a plantejar bastant seriosament de posar en marxa una Iniciativa Legislativa Popular per pagar un viatge a les Galápagos amb bitllet només d'anada a l'autor del Panfleto contra el todo. Perquè s'hi pugui concentrar en la redacció de més, molts més pamflets.

5 comentaris:

  1. Ja tens la primera signatura. Ara bé, quin mal t'han fet les Galápagos? pobres iguanes!

    ResponElimina
  2. No vull saber res més d'aquest individu, em poso malalta, em surt urticària i se m'enceten les ferides cicatritzades. Ja no vull llegir què diu perquè el pobre home (i molts d'altres com ell) viu en un món paral·lel que s'estan creant ells mateixos per poder justificar la mala baba (i estic sent molt suau) que porten dins. El pitjor de tot és que cada cop hi ha més gent que els agrada creure que aquest món paral·lel existeix i s'alimenten d'ell, perquè creuen que els defineix com a persona. Jo no l'enviaria a les Galápagos, l'enviaria al Perejil, amb les cabres. A ell i a tots els altres. Com la individua de la foto.

    ResponElimina
  3. Clidice: si no m'erro, és el tros de terra del globus més allunyat de qualsevol altre lloc on posar els peus...

    ResponElimina
  4. Ara, això de Perejil tampoc no estaria gens malament... Vau veure el reportatge sobre José Mª Aznar l'altre dia al 33, en què l'expresident continuava reivindicant l'episodi i dient que gràcies a ell es van evitar "males mucho peores"?

    ResponElimina
  5. Precisament m'hi va fer pensar en el Perejil aquest reportatge del 33. Quin personatge, fa por.

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.