SOM QUI SOM?

Dilluns, l'escriptor Salman Rushdie va muntar un petit mullader digital perquè s'havia trobat que Facebook li havia desactivat el compte i per tornar-lo a obrir l'obligava a fer servir el seu nom oficial (Ahmed Rushdie) per comptes del que fa servir sempre i amb què tothom el coneix. Pot semblar una bestiesa però no ho és. El debat sobre la navegació (i tot el que comporta: compres, afiliacions, participació) amb el nom i cognoms ("en obert", per entendre'ns) o amb pseudònims o heterònims possibles és al moll de l'os de les discussions sobre el futur (el futur immediatíssim) d'Internet.

En el punt en què les xarxes socials comencen a ser ubèrrimes (i si ho són als Estats Units vol dir que ho seran a Catalunya d'aquí a tres o quatre anys) i a connectar-se entre elles ja de forma gairebé automàtica (dilluns el NYT referia una altra història inquietant d'una activista digital que ha vist aparèixer a Klout perfils dels seus fills que s'han creat sols), potser som a prop del moment que els primers a convertir-se en partisans o en corrent crític seran gent que fins no fa gaire militava a les files dels defensors de la digitalització a ultrança. Potser no hi ha res a fer contra l'era digital i l'explosió de les xarxes, però és evident que hi haurà moltes maneres de viure-hi integrats.

A les llibreries nord-americanes els llibres sobre aquestes qüestions ja tenen secció pròpia, i els mitjans ens il·lustren dia sí dia també amb històries sobre la xarxa i les empreses i els emprenedors que hi viuen i en viuen. Tots aquests, sí, amb noms propis.