dilluns, 7 d’abril del 2014

ORELLA PARADA

Unes gotes més de l'alegria retòrica de viatjar amb tren i trobar-hi veïns de vagó d'aquells desinhibits i amb mòbil fàcil. Estranys besllums de la menudalla compartida, del no-res sota tarifa.

—Se ha cortao, sí. Es que estamos pasando por el túnel.

—Que coño... ¿qué hago?

—Digo, hombre, no sé estos, pero yo...

—Sí, Javi me llamó anoche y me dijo que tenía el bautizo de su sobrino.

—Que tenía que ir y que tenía que ir...

—Me dijo a mí Pedro que no está, que no.

—La gente tiene su vida.

—A mí en teléfono me pasa.





0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.