NO COM SEMPRE

Una de les gràcies de viatjar a un país la llengua del qual no coneixes i no pertany a la família de cap de les que tu parles és precisament (diguin-me raret) sentir parlar la gent, posar-te a escoltar i a mirar les converses. Escoltar sense entendre-hi res permet una simpatia sense identificacions, promou una atenció enllà de la racionalitat: inevitablement et concentres en el to, en els gestos, en la mirada de cadascun dels interlocutors; et fixes en com posen el cos, en què fan amb les mans, en el volum i l’entonació amb què parlen... Tot d’elements que menystenim quan la conversa és en la nostra llengua perquè mentre l’altre parla nosaltres ja pensem en la resposta, i que menystenim també quan és en una llengua apresa perquè estem patint per si entenem o no el que ens diuen.

Ara que s’acosta Sant Jordi i tots plegats comprarem o ens farem comprar algun llibre, per què no provar la tàctica de qui escolta sense entendre-la una conversa a Estònia, al Rif o al Nepal? Per què no sortir de la nostra zona de confort literari i deixar-nos sorprendre o sotragar pel que ens pensem que no entendrem? És lògic que si hem llegit un llibre d’un autor i ens ha agradat en busquem un altre del mateix autor, però ¿per què, per una vegada, no deixem aquesta lògica de banda i ho fem just a l’inrevés? ¿Per què no buscar un llibre d’un autor que no haguem dut mai a casa, d’una literatura estranya (n’hi ha desenes traduïdes que segur que no hem llegit mai)? I el mateix amb la nostra editorial, la nostra col·lecció, la nostra època, el nostre gènere preferits: ¿per què no donar una oportunitat a una editorial que no coneguem de res; a una col·lecció de llibres grans, si la nostra predilecta els fa petits; a un clàssic llatí, si només llegim històries policíaques; a les ratlles curtes si sempre llegim novel·la? I llavors fixem-nos en el to, en els gestos, en la mirada del llibre nou, no només en el que explica. En la forma com l’autor hi posa el cos, què fa amb les mans, com hi pronuncia paraules noves, diferents. Això és la literatura.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 15-IV-15
Versión en castellano