diumenge, 30 de juliol de 2017

OSBORNE

Convertir en emblema nacional allò que et carregues. I protegir-ne la icona mentre elimines els éssers. Ni els nord-americans, no han arribat a tant.




dissabte, 29 de juliol de 2017

AIRE

Aigua, líquid, riu. Fresca. Nedar, capbussar-se, surar. Ombra. Aire, ventet, brisa. Espardenyes. Res al canell. Badar. Llegir. Badar. Aigua.

Bon cap de setmana a tothom, i bones vacances a qui en tingui.





dijous, 27 de juliol de 2017

MENJAR LLETRES

El dissenyador i il·lustrador Marc Vicens és de les persones llegides que conec. Al seu blog Menjar blanc fa dialogar regularment lletres i dibuixos. I de fa unes setmanes ençà hi ha anat triant i dibuixant fragments de Cafarnaüm. Com en aquest "Ja pararà" o a "Pescador".




dimarts, 25 de juliol de 2017

BACK

Bon senyal: no recordar on tenia el botó d'engegada l'ordinador de la feina.




diumenge, 23 de juliol de 2017

¡VIVAN LAS CLOACAS!


Documental "Las cloacas de Interior" (The State's Secret Cesspit, with English subtitles)

MÉS
Informació de la productora sobre el documental
"Èxit rotund de 'Las cloacas de Interior': 30% de 'share' i 'trending topic' mundial" (Ara, 19-VII-17)
"Los bancos de Andorra permitieron a la policía ver sus cuentas en busca de pruebas contra Mas o Junqueras" (La Vanguardia, 19-VII-17)
Antonio Rey, "'Las cloacas de Interior': antitelevisión" (El Mundo, 19-VII-17)


dissabte, 22 de juliol de 2017

CONSTITUCIONALISME ÉS NACIONALISME

"El nacionalisme espanyol? És clar que existeix. Existeix perquè hi ha un percentatge majoritari de ciutadans a la majoria del territori, i un percentatge notable a d'altres punts, que pensa que Espanya és una nació. I no pensen que Espanya és nació perquè té una Constitució, sinó que creuen que la nació existeix anteriorment a la Constitució. Però com tots els nacionalismes d'estat, el nacionalisme espanyol no té necessitat de manifestar-se contínuament per existir com a tal. Ja té els seus símbols, els seus equips en les competicions internacionals, és reconegut per la comunitat internacional amb símbols propis... Això està fermament assentat i es veu en detalls de la vida quotidiana."

Voilà: "El constitucionalisme és un nacionalisme espanyol". Per això ens paguen (o ens haurien de pagar), als investigadors: per saber sumar i relacionar dades i, llavors, posar paraules entenedores a qüestions d'interès general. Xosé Manoel Núñez Seixas, catedràtic a Santiago i professor a la Ludwig-Maximilians Universität München, a qui vam tenir com a keynote speaker al congrés del projecte "Funcions del passat", és una autoritat internacional a llegir i a seguir en qüestions de nacionalisme i identitat.



divendres, 21 de juliol de 2017

DETROIT

Que el capitalisme porta d'alguna manera (o de diverses maneres) a la devastació ho hem après intel·lectualment, fent l'esforç de distingir el nostre benestar puntual de la mà de dades i d'informació a l'abast sobre els efectes indesitjables per a tanta altra gent. A Detroit ho entens de cop i sense paraules perquè ho veus en forma de solars buits, fàbriques abandonades i edificis esventrats al bell mig del que va ser la capital mundial de la indústria automobilística, amb els Ford, Cadillac, Studebaker, Dodge i Chrysler rivalitzant als carrers, a les fires i als aparadors, i a l'òpera, al Riverfront i a la borsa. Veus el que queda del que havia estat, contemples el capital i una capital esdevinguts no res, buit i runa. T'adones que fonamentar i arrasar potser no sempre són antònims. I vas a buscar aquell verset desolat de l'Eclesiastès (Coh 2,11) on el Predicador escriu: "després de repassar totes les obres que havia dut a terme i tot el que havia aconseguit amb el meu esforç, em vaig adonar que tot és en va i afany inútil: sota el sol, no es treu res de cap treball".




dijous, 20 de juliol de 2017

NASSOS TRENCATS

Dies enrere, a la presentació a la llibreria Seminary Co-op d’un llibre del poeta i activista Kevin Coval, el presentador va comentar que estimar Chicago és com estimar una dona guapa amb el nas trencat. Allà assegut lluny del meu país petit, la bona imatge em va fer pensar tot d’una en la literatura catalana.

Em va fer pensar en una literatura guapa a qui les alegries (la presència com a convidada a la fira de Bolonya, per exemple) li duren quatre dies. Nas trencat. En un sector esqueixat però fibrós i voluntariós damunt del qual els responsables polítics a banda i banda de la plaça de Sant Jaume han volgut estendre en pocs mesos dos cars plans de promoció de la lectura que regategen euros a biblioteques escolars, promotors residents o professionals del sector i els gasten en uns anuncis banals que han entretingut, això sí, els opinadors durant setmanes. Nas trencat. La Institució de les Lletres Catalanes perd el bell logo republicà dissenyat per Josep Obiols i passa a ser considerada com “els altres serveis del Departament de Cultura” quan ni és un servei ni mai s’havia volgut que fos com els altres, i al gremi tothom calla amb l’alegria funeral dels que o no saben o no els importa o tenen el cul (l’ajut) llogat. Nas trencat. Des d’un diari general d’aquells que havien tingut influència es critica el llibre coordinat per Xavier Pla sobre la recepció de Proust a Catalunya perquè no posa l’èmfasi en la traducció al castellà d’Alianza (com si Josep Pla i els seus contemporanis haguessin hagut d’esperar a finals dels seixanta per llegir À la recherche...), i la discussió acaba embolicada amb el Procés. Nas trencat.

I així anem fent, sempre demanant permís o disculpes per existir. Potser perquè no ens agrada prou la dansa. Merce Cunningham ho havia dit ben clar mig segle enrere: “Del que es tracta no és de cap llicència, sinó de llibertat, és a dir: d’una consciència absoluta del món i alhora de la desconnexió d’aquest món”. Llibres i autors guapos, nassos trencats i tota la llibertat del món. Que cadascú es fixi en el que li sembli.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 19-VII-17
Versión en castellano



dissabte, 15 de juliol de 2017

MOTOWN

Quin seria per a vosaltres el tema o el grup més representatiu del so Tamla-Motown? Abans de respondre massa de pressa feu un cop d'ull a l'exuberància de la llista en aquesta antologia de cent títols de la gran discogràfica de Detroit (desplegueu-la clicant a "Mostra'n més").

En volia escollir un per dir-vos que, si tot va bé, avui seré a Hitsville USA, refent mentalment l'espai de creació d'un munt de tonades d'aquelles que sortien i tornaven a sortir de la ràdio i els tocadiscos. Ha tocat aquesta, coreografiada i tot.

Bon cap de setmana a tothom, inclosos els que no sabem ballar.





També hauria pogut ser aquesta cançó, o aquesta (les perruques arquitectòniques no se les va inventar Amy Winehouse), o aquesta altra, és clar...

divendres, 14 de juliol de 2017

ANNIE HALL

Aquesta mena de coses belles i vanes que, quan te n'assabentes, et fan feliç, com una espurna, un clatell fugaç o una bona rima: als darrers anys de la seva vida el pianista Bill Evans compartia amb el productor cinematogràfic Jack Rollins (si us agrada Woody Allen sabeu de qui us parlo) la propietat d'un cavall de carreres que es deia "Annie Hall".




dijous, 13 de juliol de 2017

QUART CREIXENT

Érem i som pocs, encara que ens costi admetre-ho o recorda-ho. Sempre hem estat pocs. I de tant en tant, a més, algú se'n va. Una abraçada a qui avui estigui de dol. I posat de fons aquest disc, I Will Say Goodbye, dels pocs i bons.




dimecres, 12 de juliol de 2017

FILOLOGIA

"Tradició" no vol dir adorar les cendres, sinó preservar el foc.

   Gustav Mahler




diumenge, 9 de juliol de 2017

VESPES I VERSOS

"Un dels poemes seleccionats per a aquest llibre tan ben traduït pels poetes Miquel Àngel Llauger i Jaume Subirana —la primera aproximació al poeta d’Iowa en la nostra llengua; n’hi havia, però, una traducció castellana, Delicias y sombras, a Pre-Textos— és el titulat “Un niu de vespa” (“A Wasp’s Nest”), que explica un fet en aparença molt menor —com són, en aparença, molt menors els fets que explica la poesia de Kooser. No ens enganyem, però: només són menors, en aparença, els pretextos dels poemes, mai els temes als quals aquells serveixen—. El poema que dic: una vespa ha fet niu en una campana que hi ha a l’entrada d’una casa, presumiblement la del mateix poeta. (Una campana com aquella que feia brandar la senyora Ingalls, de La casa de la pradera, per cridar el seu home i les seves dues filles a dinar, posem per cas.) Quantes coses que diu sense revelar-les del tot, aquest breu poema: sobre la naturalesa de la vida, és clar (i tot, a partir d’una modesta campana, “una vella peça d’una boia, fosa en bronze”, i d’una vespa que ha donat una vida nova —muda, en principi, però musical en el fons— a aquella):

Rarament la fem sonar, vivim tots sols,
no hi ha a qui cridar perquè torni del camp,
per tant ja va bé que ella hagi decidit
construir al cor d’aquell silenci
.


El poeta hi afegeix que, amb el feinejar constructor de la vespa, hi ha com una “queixa càlida” que “amplifica una nota / clara i persistent de la campana / que ens guia pels passos estrets / i a través de les generacions”. També aquests poemes de Kooser ens guien —o potser encara millor: ens orienten— per la vida i el coneixement profund d’aquesta." [...]

  Jordi Llavina, "La por de la mort (i una marieta)" (Núvol, 6-VII-17)





dissabte, 8 de juliol de 2017

PASSEN COSES

"Crec que és humà pensar que si algú es troba en unes circumstàncies dolentes en algun moment devia fer alguna cosa per provocar-les. Però la vida no va així. A la gent li passen coses, i realment no ens adonem com és de fàcil que passin".

Una història americana avui, aviat potser també europea.




divendres, 7 de juliol de 2017

ALLÒ DE MICHIGAN AVENUE

Malalts de legitimitat i de sempre voler quedar bé, quan algú que admirem diu o va dir alguna cosa inconvenient que pensem però, discrets, ens reservàvem, respirem tranquils: ja podem renegar citant l'autoritat! Com ara les paraules d'Oscar Wilde sobre la famosa Water Tower de Chicago, present a totes les guies: "És una monstruositat acastellada amb pots de pebre enganxats a sobre".




dimarts, 4 de juliol de 2017

SOBRE KOOSER I UN OCELL MATINER

Aquí teniu un recull dels apunts i comentaris que han anat apareixent sobre L'ocell matiner i altres poemes de Ted Kooser publicat per El Gall Editor:

- Jordi Llavina, "La por de la mort (i una marieta)" (Núvol, 6-VII-17) > Llegiu aquesta obra, una antologia de dos llibres de l’autor —una mostra, per tant, parcialment diacrònica de la seva poesia: Delights and Shadows (2004) i Splitting an Order (2014)—. Llegiu-la, sí, fins i tot els que sigueu poc aficionats al gènere líric.

- Teresa Costa-Gramunt, "Ted Kooser, un poeta gens complaent" (Núvol, 11-VI-17) > Una poètica que s’allunya tant de l’hermetisme o del trobar clus, com de la poètica del so pel so, així com del camp oníric o surrealista. A L’ocell matiner i altres poemes trobem fotografiat amb l’objectiu d’aquest autor sensible a l’entorn el que passa aquí i ara, explicat amb paraules i metàfores precises.

- Pere Antoni Pons, "La densitat existencial i emotiva de la quotidianitat" (Ara Llegim, 24-VI-17) > Sé que estic davant d’un poema valuós si és singular, si té consistència com a artefacte verbal i si té precisió expressiva, tres qualitats aplicables a qualsevol tipus de poema, des del més hermètic fins al més assequible, des del més tradicional fins al més trencador. Segons aquesta brúixola, l’obra del nord-americà Ted Kooser (Ames, Iowa, 1939) és plena de poemes valuosos.

- Carme Miró a Sonograma, Quadern de llibres (29-V-17)

- Sam Abrams, "Poetes del món" (Avui Cultura, 21-V-17) > La versió de 32 poemes de dos dels millors reculls de l’autor és molt cenyida, feliç, natural, rodona i treballada. Es nota que Llauger i Subirana s’han compromès a fons amb la lírica de Kooser.

- Carles Domènec, "L'ocell matiner i altres poemes", (Bearn, 19-V-17)

- Miquel Àngel Llauger i Jaume Subirana, "Un dinar a Dwight amb Ted Kooser" (Núvol, 25-IV-17)

Fitxa del llibre al web d'El Gall Editor

I sobre Ted Kooser...

- Lloc web del poeta
- Pàgina sobre ell a la Academy of American Poets
- Un vídeo excel·lent, "Passing Through: Ted Kooser" (The Nebraska Project)
- A.J. O'Connell, "Set coses que no esperava aprendre sobre la poesia en una lectura de Ted Kooser" (en anglès, BookRiot, 20-VII-15)

dissabte, 1 de juliol de 2017

1958

"Go ahead, make my day", li diria.

Així, amb la perfecció sonant de fons, com si no hi hagués refugiats ni terminis ni no referèndums ni gana ni bullies, havent punxat al botonet aquell perquè no deixi de sonar i tornar a sonar, us desitjo un bon cap de setmana.



divendres, 30 de juny de 2017

NOT AN EXIT

                  And sorry I could not travel both
                                                Robert Frost

Remugo “Com ho sé?”
però passo de llarg.
Quan arribo al carrer
veig les lletres escrites
sense haver de mirar,
i sé que la sortida
la duia aquí a la mà.

                            JS



dimecres, 28 de juny de 2017

dilluns, 26 de juny de 2017

CONSENS

Consens és la paraula que usa el poder per continuar a la pomada en els moments en què deixa de ser l'únic a prendre les decisions.




diumenge, 25 de juny de 2017

LAMINATED CAT

La cançó d'aquesta setmana arriba fresca, fresquíssima (enregistrada fa un parell de dies), per recomanació del Miquel Tuson, @llumenera.

Apa, disfruteu-la, i passeu una bona segona meitat de cap de setmana.




MÉS
Aquí teniu més Jeff Tweedy, als impagables Tiny Desk Concerts de la NPR.
Els Wilco, amb Tweedy al capdavant, a la mateixa sèrie de concerts desendollats a la NPR, l'any 2011.

dissabte, 24 de juny de 2017

ELS TRES TRETS

Jo no sé si a vostès també els passa, però de fa anys em costa cada vegada més trobar gent que escrigui amb criteri sobre poesia catalana, o poesia en català. No parlo de poetes parlant del que fan, sinó del que abans se'n deia crítics. De tant en tant, afortunadament, topes amb algú a qui no coneixies, o amb qui no comptaves, i has de treure el llapis de subratllar. El campaneter Pere Antoni Pons explica avui a l'Ara Llegim el seu criteri per saber que es troba davant de bons poemes, enmig del borbolleig permanent de novetats i traduccions i de gent que diu d'altres que ara per fi sí que sí. Tres trets, fa servir Pons com a bastó de medir: singularitat, consistència i precisió expressiva:

"Personalment, una brúixola m’orienta a través de la confusió poètica actual. Sé que estic davant d’un poema valuós si és singular, si té consistència com a artefacte verbal i si té precisió expressiva, tres qualitats aplicables a qualsevol tipus de poema, des del més hermètic fins al més assequible, des del més tradicional fins al més trencador."

Pons ho deixa escrit en l'obertura de la ressenya sobre L'ocell matiner i altres poemes de Ted Kooser (Gall Editor). La seva peça és tan recomanable com el llibre que llegeix, però val a dir que qui ara mateix escriu això no és del tot objectiu, en aquest cas. Valorin vostès mateixos la singularitat, la consistència i la precisió de l'article de Pere Antoni Pons. I no es perdin la poesia de Kooser.



dimarts, 20 de juny de 2017

D'EQUIVOCAR-SE AIXÍ

Hem desfermat una bèstia mesquina i venjativa, i no tenim manera d'escapar-ne o de guanyar-la, ni tan sols de torejar-la. Ens esperen anys miserables (perquè així ho vol, a hores d'ara, la bèstia, i perquè les bèsties són bèsties, com bé sap la granota). Ens quedarem sols amb la nostra raó i la nostra ràbia, i les bronques entre nosaltres per adjudicar-li a algú la culpa. Just you wait, 'enry 'iggins, just you wait...




dissabte, 17 de juny de 2017

UNA COSA AIXÍ, I LLESTOS

Escriure una cosa així, o cantar-la com Susan McKeown i Natalie Merchant, ni que s'hi assemblés remotament, i llavors ja poder jeure per la resta dels teus dies, passat el sol ponent.

Mentrestant, bon cap de setmana. I visca la Dickinson.





BECAUSE I COULD NOT STOP FOR DEATH

Because I could not stop for Death –
He kindly stopped for me –
The Carriage held but just Ourselves –
And Immortality.

We slowly drove – He knew no haste
And I had put away
My labor and my leisure too,
For His Civility –

We passed the School, where Children strove
At Recess – in the Ring –
We passed the Fields of Gazing Grain –
We passed the Setting Sun –

Or rather – He passed us –
The Dews drew quivering and chill –
For only Gossamer, my Gown –
My Tippet – only Tulle –

  Emily Dickinson

divendres, 16 de juny de 2017

CALUMET

Coses que mai no havies pensat que faries: dinar aquí, asseguts al cotxe. Demà passat us ho explico.

(Diu que el nom del lloc és una deformació en francès de com anomenaven aquesta zona d'aigua calma els indis Potawatomi, o bé una corrupció del francès antic chalemel, jonc).




dijous, 15 de juny de 2017

ALMA MATER

Cinc-cents trenta (530) actes de graduació, porten. Però alguns a casa estan convençuts que els podem donar lliçons en un munt de coses.


dimarts, 13 de juny de 2017

UN GAT A VENÈCIA

Cadascú té les fantasies que té pel dia que poguéssim tornar a començar en la forma i el lloc que volguéssim. La de Joseph Brodsky era ser gat a Venècia. Ho explicava el desembre de 1979 en aquesta entrevista amb Sven Birkerts per a The Paris Review, que no comença gaire bé i llavors va creixent com la marea alta, sorda i potent.




dilluns, 12 de juny de 2017

COM SI FOS

Penses en mi com si fos neu,
blanc, fred i relliscós?
Penses en mi com si fos jazz,
o corba, o negre, o fosc?


Algun dia enredaré un editor i li diré que ho he escrit jo, o que hi versiono un Pulitzer poc conegut, no la lletra del tema propi que una cantant de jazz de primera va incloure al seu disc dedicat a Cole Porter, el geni frívol d'Anything goes. Aquí la teniu al piano. I per cert: si sou al Midwest, Patricia Barber actua avui al Green Mill abans de sortir de gira per Europa.


MÉS
Concert de Barber al Newport Jazz Festival l'estiu de 2015. Si la voleu sentir cantar podeu començar al minut 15.

diumenge, 11 de juny de 2017

LA LLISTA

Pescador, versionaire, bibliòfil, musicòman, barceloní, carnerià, guardiolista... Quants defectes més es poden acumular a la vida?




divendres, 9 de juny de 2017

LET'S DO IT

Tots drets, si us plau. Tal dia com avui de 1891 va néixer a Peru, Indiana, el mestre Cole Porter, compositor i lletrista i una font de plaer auditiu inesgotable mentre passen i muden els temps.

With a million neon rainbows burning below me,
And a million blazing taxis raising a roar,
Here I sit, above the town,
In my pet-paillated gown,
Down in the depths
of the ninetieth floor...





dijous, 8 de juny de 2017

CRÍTICA I ELOGI

El presentador de l'acte conta una bona història de Burt Lancaster, confrontat un dia a Anglaterra amb un actor shakespearià dels de la vella escola, a qui explicava que ell havia arribat a un punt que les crítiques ja no l'afectaven. L'altre li va respondre: "Bé, ara, quan arribis al punt que l'elogi tampoc no t'afecti, ja seràs allà".




dimarts, 6 de juny de 2017

LA BONA VIDA

Aquells moments d'escriptura en què el que ja saps atabala, i el que encara ignores t'ofega. Aquests moments.




diumenge, 4 de juny de 2017

TAN

És tan punyeterament clar, sembla tan esclatantment (i mòrbidament, i traïdorament) simple, que hi vaig i en torno una vegada i una altra i sempre em llisca de les mans a l'últim moment, per un substantiu imprecís o per un ball d'ordre de mots o per la manca d'una coma on prémer amb els dits. Amb això vull dir només. Això és només per dir-te. Només volia dir-te... Però quines prunes!




dissabte, 3 de juny de 2017

CASABLANCA

Bon cap de setmana a tothom, que el món s'afona!

I per fer-ho passar avall tenim el vídeo amb la rumba de Mireia Vives i Borja Penalba, enregistrat a la Bodega Saltó, al Poble-sec. Gràcies a Xavier Antich per la recomanació.




divendres, 2 de juny de 2017

AIGUA, LLUM I APÒSTOLS

Brodsky. A Venècia l'aigua juga un paper especial. Però primer és molt interessant comparar l'arquitectura veneciana amb la romana del mateix període. A Roma hi deu haver un quilòmetre, entre les figures dels apòstols a les façanes. A Venècia aquells mateixos apòstols estan espatlla contra espatlla, tots junts, en filera. Com un exèrcit. Aquesta increïble densitat crea un fenomen peculiar venecià, no barroc sinó una cosa molt diferent i específicament veneciana.
  Però de tota manera, el més sorprenent de Venècia és l'aigua. L'aigua és, si vols, una forma condensada de temps. Si hem de seguir el llibre de la B majúscula, recordem el que hi diu: "I l'Esperit de Déu planava sobre les aigües". Si Ell planava sobre les aigües, vol dir que hi era reflectit. Quan dic Ell vull dir el temps, és clar. O el Geni del temps, o el seu Esperit. I atès que Ell és reflectit a l'aigua, en algun moment l'H2O esdevé Ell. O més aviat ja l'ha esdevingut. Pensa en totes aquelles arrugues a l'aigua, els plecs, les onades, com es repeteixen. Especialment quan l'aigua és grisa, és a dir, del mateix color que ha de ser el temps. D'aquí la idea d'Afrodita sorgint de les ones. Ella neix del temps, és a dir de l'aigua.

Volkov. I tot això passa a Venècia?

Brodsky. Naturalment. Perquè hi ha un munt d'aigua i tot es reflecteix en tot. Per això les constants transformacions. No sé com explicar-ho... Posem que un ocell vola per damunt de l'aigua. Vola avall des de bastant amunt com un colom, però a l'altra banda t'hi fixes i ara apareix amb la forma d'una gavina. El vol per sobre de l'aigua és especial. És un vol que paga un tribut a la reverberació, diferent de qualsevol altra cosa, i increïblement bonic, perquè hi ha aquesta antítesi, aquesta possibilitat de transformació. Quan el sol es pon a Venècia i la posta es reflecteix a les finestres, semblen peixos amb escates brillants, rutilants. Recordes totes aquelles finestres quasi-gòtiques, o més aviat romàniques tornant-se gòtiques? Després, al vespre, quan els llums s'encenen a les finestres, ja són de fet peixos, il·luminats per dins, amb escates a mig tancar.

   Joseph Brodsky i Solomon Volkov a Conversations with Joseph Brodsky (The Free Press, 1998)

Santa Maria Assunta, Cannaregio, Venècia





MÉS

"A fora" (F l u x, 3-II-13)
"Tocar, veure" (F l u x, 27-XI-12)
"Un Rothko" (F l u x, 13-XI-12)

dijous, 1 de juny de 2017

EL NOSTRE CAMP LITERARI

Què més pot demanar el filòleg internacionalista? Jordi Llovet citant Bourdieu i argumentant que la idea de camp literari s'aplica de primera al cas i el moment de Carles Riba, i que això ho mostra molt bé el llibre recent del benaurat Carles-Jordi Guardiola, Carles Riba. Retrat de grup. Protagonistes de la cultura catalana del segle XX (Edicions 3i4). Se'l comprin.

(...) Quan aquest camp ha quedat prou aclarit i dibuixat, llavors encaixa tot, o gairebé tot, més enllà del geni dels uns o la capacitat migrada d’uns altres; llavors s’eleva, en el panorama de la història, no solament un període d’aquells que agraden tant als historiadors de la literatura formats en l’escola molinera, sinó una geografia global: política, econòmica, cultural, educativa i religiosa (almenys tot això), en què es creuen les vides i les fidelitats, els exilis i les connivències, el catalanisme i l’estètica literària, les aficions dels públics i els seus desdenys. (Per exemple: Sagarra i Riba no van tenir una relació difícil solament a causa de la seva diferent actitud davant el franquisme, ni tan sols pel fet que l’un fos petit esquifit i lleig —m’ho va dir en Riquer—, i l’altre gros, expandit i simpàtic —m’ho va dir el seu fill—, sinó també perquè Riba tirava a l’obra intel·ligent i perfecta —com Valéry— i l’altre es delia per l’èxit popular i la solvència econòmica.)

  Jordi Llovet, "El camp literari de Riba" (El País, Quadern, 21-V-17)


dimecres, 31 de maig de 2017

ELS 1001 PLANS

A Les mil i una nits Xahrazad va explicant històries al soldà perquè aquest li perdoni la vida fins a l’endemà, per sobreviure. A Catalunya, a quatre mesos de les eleccions (o el que hi hagi al setembre), acabem d’assistir a la presentació del Pla de lectura de la Generalitat per als propers quatre anys, comprometent accions i diners futurs per guanyar no se sap ben bé si temps, prestigi o una llotja al cel dels benintencionats.

Veníem de la trista campanya encarregada per l’Ajuntament de Barcelona a l’agència de Risto Mejide, aturada per les reaccions del sector però que contenia, per exemple, la proposta de Casa de les Lletres, i sense seure a parlar amb ningú (tot per al sector sense el sector, com apunta Carme Arenas) el Departament de Cultura proposa un paquet de mesures que són poc més que una altra forma d’endreçar el que ja es fa amb més quartos, sumant-hi, és clar, una campanya institucional en marxa que vol afegir al diccionari el neologisme “llibrèfil” (lector o bibliòfil deuen ser massa normals). I tornen les reaccions: Esteve Miralles ha apuntat que al Pla gairebé no s’hi menciona la literatura catalana, Tina Vallès que es descuida les biblioteques escolars, i Oriol Izquierdo, exdirector de la ILC amb experiència en plans anteriors (cada Conseller té el seu), subratlla l’absència del Departament d’Ensenyament. Un Pla de Lectura sense Ensenyament ve a ser com un Pla Viari sense la Direcció General de Carreteres. Tampoc no s’ha parlat amb Barcelona, tot i que gran part de les biblioteques en depenguin... Podríem pensar algun neologisme per al fet de legislar i organitzar amb pressupostos hipotètics sobre coses en què no es té competències.

Al recent La lectura en España. Informe 2017 José Antonio Millán avisa que encara està per demostrar cap relació entre campanyes institucionals i augment dels índexs de lectura. I fa anys, amb motiu precisament de l’Any del Llibre i la Lectura, Òscar Pujol ja advertia que potser la lectura no és un bé per a tots i que la insistència en els seus beneficis entre aquells que no hi mostren interès té ben poc sentit. Però a qui no li agrada un conte? I demà ja veurem què passa.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 31-V-17
Versión en castellano



MÉS
Tina Vallès, "Si tinguéssim un bibliotecari escolar" (VilaWeb, 26-I-17)

Comunicat dels professionals del sector del llibre (15-V-17)
Mercè Ibarz, "La revolta dels llibres" (VilaWeb, 19-V-17)
Ernest Alós, "Cultura dobla les compres de llibres per a biblioteques" (El Periódico, 23-V-17)
Jordi Puntí, "Els llibres no fan olor" (El Periódico, 26-V-17)
Oriol Izquierdo, "I ara, un pla de lectura en diferit" (VilaWeb, 28-V-17)
Jordi Galves, "Publicitat per a Santi Vila" (El Nacional, 30-V-17)

Montserrat Serra, "Llibreries, en convulsió i en revolta" (VilaWeb, 30-V-17)
Carme Arenas, "Qui té por de la literatura?" (VilaWeb, 2-VI-17)
L'Acció Paral·lela, "La ranera" (3-VI-17)
Màrius Serra, "Ferment de la lectura" (La Vanguardia, 3-VI-17)


dilluns, 29 de maig de 2017

CORRIGENDA

M'equivoco, per haver anat massa de pressa. Celebrem-ho: això de la velocitat sí que ho puc millorar, vulgui o no, amb l'edat.




dissabte, 27 de maig de 2017

EN ACÚSTIC

Escriure com ella canta, inclosos el picar de mans, la veu estranya i els pocs recursos (o com ella o ella, no ens hi posarem pas per poc). Apa.

Mentrestant, bon cap de setmana a tothom.




divendres, 26 de maig de 2017

CENT UNA

A Banger's (Sausage House & Beer Garden), a Austin, no gaire lluny del riu (o llac, segons les versions), hi trobes només entrar aquesta espectacular paret amb cent una (101) cerveses de barril diferents, i uns cambrers que t'ajuden a escollir com si estiguessis buscant pregunta de recerca per a un treball final de màster. Avui, per exemple, hem tastat una Sierra Nevada amb base d'aigua salada ben diferent de tot. I amb música country sonant en directe al jardí mentre la gent sopa tranquil·lament a trenta graus de temperatura. ¡Otra vez!




dijous, 25 de maig de 2017

VERBOSITAT

"Com més poesia llegeixes, menys tolerant et tornes amb qualsevol mena de verbositat".

Ho va dir i ho va deixar escrit Joseph Brodsky (que enguany n'hauria fet setanta-set) al discurs d'obertura a la primera edició de la Fira del Llibre de Torí, l'any 1988.




dimecres, 24 de maig de 2017

PLANS DE DESCONNEXIÓ O DE LECTURA

"Entre els concurrents a una assemblea de catalans hi ha sempre un nombre destacat d'aspirants a alcalde de barri que més d'una vegada han estat a punt de fer perdre les causes més honorables i la bona humor dels més sensats. El fet, que tothom ha lamentat, que molts de compatriotes han confós Catalunya amb un casino, ha obligat sovint En Fabra, per deure, a presidir tot de casinaires."

J.V. Foix, "Dos presidents: H.G. Wells i Pompeu Fabra", 22-V-1935. Aplegat a Els lloms transparents (1969), consultable a la Càtedra Màrius Torres (aquesta sí, una infrastructura d'Estat).




dilluns, 22 de maig de 2017

ARXIU ENDINS

Amb en Jaume Claret al Harry Ransom Humanities Research Center, a la Universitat de Texas a Austin. Hi conserven, entre centenars, milers d'altres fons, el del PEN Internacional. Papers i cartes inèdits a les mans, memòria conservada, gruix del passat en una xarxa de fils i nusos que no s'acaba mai... Només algú que es dediqui a la recerca, que hagi treballat amb fons documentals, en un arxiu, pot entendre aquesta nostra exaltació d'avui. Anem passant pàgines i inspirant ("Has vist això?"), i inspirant i passant pàgines.




dissabte, 20 de maig de 2017

UNA MENA DE

La incondicionalitat no és mai bona consellera. Però ell té disc nou i us l'aconsello.

Apa, bon cap de setmana als puristes i a tots nosaltres.




divendres, 19 de maig de 2017

DIALECTE ACADÈMIC

Sentit en un congrés: "[A i B] protagonitzen una escena de violència de gènere". I vol dir que es barallen.




dimecres, 17 de maig de 2017

MESTRE CALVINO

"Jo sóc un escriptor de dia, però com que perdo els matins m'he convertit en escriptor de tardes", Italo Calvino.




dimarts, 16 de maig de 2017

FITNESS

He vist coses que vosaltres els no socis no us creuríeu mai de la vida. He vist homes drets i fets agenollats davant d'una màquina fent-li reverències amb el cul en popa. He escoltat crits i gemecs com el cruixir de dents aquell de l'Escriptura. He trobat gent més ben vestida per venir aquí que per anar pel carrer, i n'he vist clenxinar-se després com si els esperessin en una comunió d'upa. He conegut jovenassos que vénen quatre cops per setmana i diuen que no tenen temps per res que els faci perdre el temps. He vist homenets capficats mirant les gotes de condensació caure avall com llàgrimes en la pluja. Ara ja va sent hora de plegar. Al cel del múscul i la salut per la penitència de la suor i la contrició de les fiblades. Anem.




dilluns, 15 de maig de 2017

EN TEORIA

"En teoria no hi ha diferència entre teoria i pràctica. A la pràctica, n'hi ha".

La frase és de Yogi Berra (1925-2015), jugador de beisbol nord-americà que es va fer famós, a més de com a catcher, per les seves frases paradoxals i enginyoses parlant de l'esport i de la vida. Moltes han passat a formar part de la cultura popular.




diumenge, 14 de maig de 2017

EL PARAL·LEL A ILLINOIS

Què no deus poder trobar-te a Chicago? Ben emmarcat i penjat en lloc d'honor a l'entrada del bar d'un teatre alternatiu a Wicker Park, per exemple. Allò que no t'esperes encara t'alegra més la vista i el dia.

El Teatro Cómico/Teatre Còmic, "palau de la revista", reconegut escenari de sarsueles, era a la cantonada del Paral·lel amb el carrer del Poeta Cabanyes, on resistí fins a principis dels seixanta (a la postguerra era on actuaven Los Vieneses). Al Cómico s'estrenaven moltes obres provinents de Madrid. La camisa de la Pompadour, per exemple, amb música del maestro Guerrero i llibret de Joaquin Vela i Enrique Sierra, hi va triomfar la temporada 1933/34. El cartell prové d'un anunci al diari La Humanitat.

PS. Enric H. March ens recorda que Barcelona i Xicago de fet comparteixen paral·lel: el 41º.

dissabte, 13 de maig de 2017

EREN AIXÍ

Robert Clark/National Geographic
Així que l'he vist d'esquitllada, no he pogut apartar-ne els ulls. Potser perquè fa poc que visitàvem el Museu d'Història Natural, o perquè tot plegat forma part, milions d'anys després, sense explicacions que no sonin extravagants, del nostre imaginari, de coses que sabem sense poder saber-les, qui sap si perquè les hem somiades o ens les han explicat o dibuixat, o perquè en algun revolt d'adn vés a saber tu què queda des de quan.

En tot cas, us presento un nodosaure. La mòmia d'un nodosaure. Ve d'una mina d'Alberta, al Canadà, i d'ara fa 110 milions d'anys, poc abans de la formació d'Espanya. I eren herbívors, tranquils.


divendres, 12 de maig de 2017

DEL VEURE-HI

Les coses que he vist o viscut, les recupero millor tancant els ulls.




dimarts, 9 de maig de 2017

DU FU

Assegut aquí
a la meva barca
lligada a la riba
d'aquest riu que passa
en temps de ruïna,
ara penso en tu,
vell avantpassat.
T'envio records.

              Wendell Berry, New Collected Poems (2012)
              Versió de JS





dilluns, 8 de maig de 2017

NOVA OFERTA

La UOC s'equivoca: el màster que jo brodaria és un sobre com no saber calcular mai prou bé el temps.




dissabte, 6 de maig de 2017

SIRENES

Una guitarra, un baix i unes veus que vénen de molt enrere, de lluny i de sempre. Avui m'ha agafat per aquí, potser per l'enèsima sirena dels bombers al carrer de casa, llevat molt d'hora en un matí fresc i clar:

A police car and a screaming siren
A pneumatic drill and ripped up concrete
A baby wailing and stray dog howling
The screech of brakes and lamp light blinking
That's entertainment, that's entertainment


Bon entreteniment, doncs, i millor cap de setmana.




divendres, 5 de maig de 2017

REPLECS I RÈPLIQUES

Quan penses que ja el tens vist i te'n pots estar, de Singer Sargent, arribes al retrat de "Madame Paul Escudier", pintat a Venècia el 1882 (joc de llums i ombres i densitat dels colors) i, ostres, t'has d'asseure una estona a mirar-te'l amb calma. I si bades et trobes replicant-ne les mans, tot i que ara i aquí sense aquell setí blau a sota, i sense l'arpa de llum ni els canals esperant-te a fora.

Art Institute of Chicago

dimecres, 3 de maig de 2017

CONNEXIONS

Diumenge vam anar a veure abans que la tanquessin "Common Time", l'exposició antològica sobre Merce Cunningham al Museu d'Art Contemporani de Chicago. A banda d'altres descobriments i alegries sempre més fàcils per al neòfit, vaig apuntar (i ara transcric, llimades) un parell de frases encadenades del ballarí nord-americà de mitjans dels cinquanta, paraules que a mi que no sé alçar un peu de terra sense patir per caure em parlen com si conegués de prop allò de què parlen, com si es referissin també a altres èxtasis i altres llicències: "El nostre èxtasi, a la dansa, prové del possible do de llibertat: l'excitant moment que aquesta exhibició d'energia nua pot donar-nos". I, llavors: "Del que es tracta no és de cap llicència, sinó de llibertat, és a dir: d'una consciència absoluta del món i alhora la desconnexió d'aquest món".




dimarts, 2 de maig de 2017

SILENCIS

El cafè amarganteja, la música no t'agrada gaire i sona fora de lloc, però el silenci, aquest teu silenci en calma, té la virtut de fer veure les coses amb l'angle més amable. Silenci i temps a la mà. Somrius per dins, agraït. O potser és que inconscientment reprens aquell poema breu de Wendell Berry que llegies ahir:


COM LA NEU

Imagina que féssim la feina
com la neu, en silenci, en silenci,
sense descuidar-nos res.

            Wendell Berry, New Collected Poems (2012)
            Versió de JS





dilluns, 1 de maig de 2017

PERVERTIR VERITATS

John Galsworthy, primer president del PEN Internacional, ho va escriure als anys vint per a un discurs. Canviant només el segle de la data em sembla que el text és plenament vigent: "Si el PEN pot transmetre als escriptors del món, inclosa la premsa, la sensació que pervertir la veritat sobre un enemic és igual de dolent que pervertir-la sobre un amic, ja haurà guanyat la meitat de la batalla per la Pau".

  Citat per Hermon Gould a John Galsworthy (1934), pp 78-79